La tristor em fà forta , em convida a reflexionar, a canviar punts de vista,
a madurar situacions i decisions, no obstant, no ho oblido ; " La tristeza es un mal vicio"...
I aprenc a canviar l'actitud, la manera d'afrontar el dia a dia, a utilitzar la positivitat i l'alegria en conserva que guardava dins la caixa forta, la reserva que ignores que et queda quan penses que ja res té sentit,
quan sents l'anyor i la decepció a flor de pell i t'acarona les entranyes,
quan allò en que tant creies ,confiaves i estimaves s'esvaeix,
quan sents que escollir i apostar per les peçes d'aquell domino en runes va ser una mala empresa.
Quan el que més desitjaves i anhelaves era reconstruir les peçes i jugar-hi amb alegria i felicitat,tocar el cel amb un somriure als llavis...
Quan te'n adones que no només no vas poder reconstruir les peçes, sinó que vàren anar caient mica en mica les teves... i amb elles queia l'amor propi, l'autoestima, la seguretat un mateix,la força que et sosté,la voluntat, la il.lusió, l'energia, el senzill fet de somriure, la serenitat, la mirada s'apaga dia a dia..... Tant que m'havia costat reconstruir les peçes del meu domino!!!!!!!
Però si quelcom he après de tot plegat , i si dins d'aquest tot plegat hi ha un perquè, es que MAI MAI hauriem de penedir-nos d'allò que fem i donem des del fóns del cor. Tan sols podem aprendre'n, i com diu la Forner, gran coach, que cadascú reconstrueixi les pròpies peçes.
Convertim-nos en taronges senceres i no ens conformem amb la meitat de ningú , fer-ho es intensament perjudicial per la salut...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada