A ContraCor ♥

A contracor


Publicat al diari Avui el 2 de novembre del 1987.

Arriba un moment que un es troba tot sol en una cruïlla i ha de decidir si tira cap aquí o cap allà. Tots ens hi trobem, de tant en tant. És igual que es tracti d'una qüestió de la vida personal o del món professional, el neguit és el mateix. Hem de prendre una decisió encertada, no ens podem equivocar... N'hi ha que hi renuncien i endossen la decisió a un altre: capellà o psicòleg, amic o familiar, dirigent. És la por a la llibertat de què parlava Erich Fromm. Però també hi ha molts tipus com cal que, quan han de prendre una decisió, no encolomen el mort a un altre, sinó que hi planten cara.

Com encertar-la, a l'hora de triar? Deixar-ho en mans de l'atzar i pensar allò de si l'encerto l'endevino sembla més aviat poca-solta. El dilema és si ens hem de guiar pel cor o pel cap. Jo crec que a l'hora de decidir el millor és escoltar la veu del cor, amb sensibilitat i lucidesa, i que sigui el cor qui mani. Ara, per dur a terme la decisió, cal deixar treballar el cervell, això sí. Les coses importants s'han de decidir de manera visceral i s'han d'executar de forma racional. Mai no hem de prendre una decisió contra el parer del cor, mai no hem de fer res a contracor.

Com encertar-la, a l'hora de triar? Discrepo de la pregunta, perquè és desencertada. És del tot impossible de saber-ho, si una decisió personal és errònia o correcta. Al que cal arribar és a una decisió convençuda. Si alguna obligació tenim en aquest món és seguir el nostre camí, sense apartar-nos-en. I cadascú sap el seu, de camí, i l'ha de triar tot sol i amb el cor, mai a contracor.

Tinc res a dir, a aquesta reflexió meva del 1987? Potser cal precisar que la solitud de qui decideix és una solitud en última instància. Vull dir que pot demanar consell, abans de prendre la decisió. És clar que, ben mirat, quan demanem consell, en el fons, el que volem és confirmar una decisió que ja hem pres.

- Joan Tudela -